L’absència de lideratge és xacra que es constata des de la cèl·lula primària, la família, fins al més ampli dels àmbits de relació social en el qual, a través de l’ofici polític, hauríem ser guiats amb criteri, creant marcs inequívocs i estables.

No li és aliena a l’empresa la crisi que està patint el lideratge, ja que és una pandèmia arrelada en la pròpia societat ja que empresaris i directius, són part de la mateixa. hi ha crisi de lideratge , Sí, en la societat i per tant en l’empresa, però és tan lamentable la condició de l’lideratge en el teixit empresarial espanyol que el seu estat actual s’assembla a un malalt desnonat, terminal.

La crisi de lideratge és tan profunda que, tot i coneixent el benefici que aquest produeix en la gestió de el grup, ja en el si de l’empresa ja en un altre àmbit més ampli, se li confon amb la pressió indiscriminada , Amb la arrogància obtusa i es supleixen les profundes mancances de formació i experiència, amb la comunicació agressiva i prepotent que suporta el càrrec, arrossegant, a la fi, a l’desànim com estat anímic més mal·leable.

Seguint camí cap al més particular, és la Banca, potser, el sector on arrela encara més aquest desànim i on l’altivesa del que mediocre s’imposa, el informat passa per format i a l’ofici se li arrossega davant la teòrica universitària. Sector on, generalitzadament, la retòrica vàcua de la Business School guanya en primera instància quan s’aplica amb ànim ofensiu, però perd, finalment, doncs oblida la seva essència quan en la pràctica no es compleix el primer principi que sustenta el lideratge: l’exemple.

El lideratge implica un compromís no només amb l’estratègia sinó amb el grup humà, no s’esgrimeix ni presumeix perquè dimana de la capacitat d’involucrar als que han de dur a terme les tasques amb l’objectiu comú, perquè a l’lideratge li passa com a l’ principi d’autoritat, que és directament proporcional a la capacitat de motivar i convèncer. La pressió i la por que esdevenen de les males pràctiques de l’lideratge no convencen, no motiven i per descomptat, no involucren.

Com dèiem, és la Banca un sector en el qual sobra pressió i augmenta la por en la mateixa mesura en què cauen motivació i alegria per l’esforç.

Recuperar el lideratge actiu que predica amb l’exemple i que es gesta en l’educació de la voluntat en l’esforç, hauria de ser la primera ocupació d’aquells que creen projectes de futur, els quals, sense líders adequats, estan abocats a l’fracàs.