Ens estan venent per tots els fronts, (la crisi galopant que patim i per tant l’esforç que hem de fer sempre els mateixos, és a dir els treballadors) perquè les nostres respectives entitats puguin subsistir en aquests temps difícils. segons els dades presentades per l’Associació Espanyola de Banca (AEB) , els bancs espanyols van guanyar 3.714 milions d’euros (618.000 milions de les antigues pessetes) en el primer trimestre del l’exercici 2011. ¿?

Per millorar aquests pobres resultats, es serveixen dels famosos pressupostos i per incentivar els empleats, ens congelen el salari, però inventen el CREA, per a “premiar” per la nostra productivitat, i aquí comença la veritable perversitat que no només ens afecta a la butxaca, sinó el que és més greu, a la nostra salut física i mental.

És que hi ha encara algú tan ingenu que pugui creure que el banc, incrementarà la seva massa salarial a força de variables? Que si l’any anterior va gastar, per exemple, tres milions en aquest concepte, aquest vagi a gastar 4? La resposta és òbvia.

Les franquícies que ens posen i la modificació de pressupostos quan els convé són les eines utilitzades per “motivar-nos”. però EL MÉS GREU , el veritablement greu, és que molts companys a el veure que no arriben les franquícies, no compleixen els elevats pressupostos ni les contínues i desmesurades campanyes, estan en uns nivells d’ansietat, frustració i desànim que posa en risc la seva salut física i mental, tractats la majoria amb ansiolítics i fàrmacs diversos, que desemboquen en baixes per depressió i malalties, que estan arribant a nivells preocupants.

Per això hem de dir JA N’HI HA PROU , no només és una qüestió monetària de més o menys ingressos per incentius, és que estan jugant amb la salut de les persones i aquesta no té preu.

Des CCyP, exigim a l’alta Direcció de la nostra empresa que posi límit a el nivell de coacció, oral i escrita, que estan patint els empleats i que està sent instal·lada a l’empresa de forma generalitzada, per part de comandaments intermedis seguint instruccions clares de les seves superiors. Aquesta no és la cultura de Banc Sabadell, o no ho era fins ara. Demanem que es permeti als treballadors desenvolupar la seva tasca habitual amb la dignitat i professionalitat que sempre ho han fet i que ha col·laborat a situar aquesta entitat en el lloc que actualment ocupa, i permetre una adequada conciliació de la vida laboral i familiar. Segur que, a la llarga, tots sortirem beneficiats.