8 de Març de 2013

La dona porta lluitant pels seus drets al llarg de la història, encara que fos predominantment de manera puntual o individual. Ja la matemàtica Hipatia d’Alexandria, en el segle IV-V dc., va ser brutalment assassinada per les seves reivindicacions de llibertat de pensament i autonomia personal de la dona.

Durant la República Romana, les dones es van organitzar per primera vegada contra la Llei Opia, que els prohibia  portar més d’una certa quantitat d’or i els limitava la seva manera de vestir. Varen aconseguir que fos derogada. Aquest succés va marcar una fita que va portar a aconseguir altres mesures també de vital importància, com el dret a divorciar-se o el dret a administrar la seva pròpia dot.

Durant la Revolució Francesa, les dones es van unir com a col·lectiu i van promoure les primeres peticions formals de drets polític per a la dona, conscients de que el lema llibertat, igualtat i fraternitat entre els homes no es referia a la humanitat, si no només als homes.

Tot i això, ha estat en el segle XX quan s’han assolit les majors fites, gracies a l’inconformisme i sacrifici de moltes dones que es van rebel·lar contra l’opressió i la discriminació.

A Europa, el primer Dia internacional de la Dona Treballadora va tenir lloc  el 19 de març de 1911 i va servir de trobada entre milions de dones que es van reunir per a fer públiques les seves reivindicacions, centrades en aquell moment en el dret al vot, dret al treball i la formació professional.

No obstant, Nacions Unides va fixar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora, sembla ser que per la rellevància que va tenir l’amotinament protagonitzat per dones el 8 de març de 1917, davant l’escassetat d’aliments. Aquesta sublevació va marcar el començament de la Revolució Russa, que va derivar en la caiguda del Tsar i en la proclamació d’un govern provisional que per primera vegada va reconèixer el dret a vot de la dona.

 

Però, per què un Dia Internacional de la Dona i no de l’Home?

Senzillament perquè en aquest dia es commemora una lluita que els homes no han hagut de lliura: la lluita per la seva participació en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a persona, en igualtat de condicions que els homes. La proclamació d’un Dia Internacional de la Dona Treballadora obeeix, doncs, a la necessita de recordar i celebrar els èxits de les dones en la lluita pels seus drets al llarg de la història, la qual cosa ala seva vegada serveix d’estímul per a seguir caminant cap a la igualtat de fet i no només de dret.

I és que, tot i que estiguin proclamats internacional i constitucionalment i concretat en multitud de normes i tractats, els drets no són efectius si no es poden exercir, si no són reals o si són sistemàticament incomplerts, ignorats o retallats.

 

I precisament la crisi està servint d’excusa per a retallar drets laborals que tant esforç ha costat assolir, essent la dona un dels col·lectius més desfavorables. Les polítiques d’ajust econòmic, tant en el sector públic com el privat, estan provocat la precarització dels llocs de treball ocupats per dones, l’augment de la bretxa salarial i l’abandonament d’inversió en mesures d’igualtat i conciliació, malgrat de ser una eina fonamental que contribueix a millorar la productivitat empresarial, i a eradicar aquest sentiment que acompanya a moltes mares treballadores, que no se senten realitzades ni en l’àmbit familiar ni en el professional per manca de corresponsabilitat.

 

Per tot el que encara queda per fer, és necessari el Dia Internacional de la Dona.

Però el 8 de març, no només és un dia de REIVINDICACIÓ, si no també és un DIA DE CELEBRACIÓ I RECONEIXEMENT.

Per això, des de CGBS volem expressar la NOSTRA MÉS SINCERA FELICITACIÓ a totes les persones que dia a dia contribueixen a la igualtat plena i efectiva de drets i oportunitats entre dones i homes, o el que és el mateix, a una societat més justa i igualitària.